Aquest paratge arqueològic està configurat per diversos elements. En primer lloc s’hi conserven les restes d’una vil·la romana d’època romana republicana (segle I aC), remodelada i ampliada en època imperial (segles I - III dC); les restes d’un assentament carolingi amb necròpolis (s. IX-X); i les restes d’una granja templera datada entre finals del segle XII i inici del XIV l’església romànica (s. XI). En segon lloc s’alça l’església d’origen romànic (segle XI), que té una continuïtat parroquial i cementirial fins a l’època moderna i que ha viscut successives ampliacions arquitectòniques, les més remarcables de les quals són dels segles XII i XVIII. Finalment, adossada a l’edifici religiós hi ha la rectoria del 1798. L’interior de l’església està museïtzat i algunes restes arqueològiques també són visibles a l’exterior.
